Cada vegada veiem més equips saturats, desmotivats i amb una sensació de “no arribar mai”. L’estrès puntual pot activar-nos, sí. Però l’estrès crònic desgasta, deteriora la salut mental i redueix la capacitat de pensar amb claredat. Sovint és el resultat de ritmes insostenibles, objectius confusos i una cultura on "tot és urgent".
Quan el lideratge estableix ritmes impossibles, objectius canviants, urgències constants o manca de claredat, els equips entren en mode supervivència. I des d’allà és molt difícil que apareguin la creativitat, la col·laboració o la innovació.
De la mateixa manera, el lideratge té un poder enorme per regular i amortir aquest estrès.
Un lideratge que:
• Crea seguretat psicològica
• Gestiona la càrrega de treball amb realisme
• Dona autonomia i confiança
• Reconeix la contribució
• Promou relacions sanes i cooperació
és un lideratge que crea les condicions per a que les persones puguin donar el millor d’elles mateixes, tenint cura de la seva salut mental.
És un lideratge més estratègic, humanista i orientat a la sostenibilitat del rendiment a llarg termini.
El lideratge no pot eliminar l’estrès, però pot decidir si l’organització n’ és un amplificador o un regulador.
